Manifest de l'Assemblea de Joves de Sant Cugat en motiu del 8 de març, dia de la dona
treballadora
Actualment hi ha una creença generalitzada: en matèria d’igualtat sexual s’ha
progressat molt. Hi ha qui diu que encara queda per fer i qui diu que la
societat ha guanyat la partida al masclisme. Res més lluny de la realitat, la
nostra societat continua essent profundament patriarcal i això té repercussions
en molts aspectes de la vida de la dona.
La violència masclista, els continus assassinats de dones per part dels seus
companys i els maltractaments físics o psíquics són només la punta del iceberg
del problema. Certament és la part més cruenta; ara bé, aquests crims són
presentats pels mitjans de masses com a casos puntuals i lamentables, mai com el
reflex d’una societat malalta. Cal veure doncs perquè està malalta aquesta
societat i atacar l’arrel del problema, en comptes de fer una cura simptomàtica
a base d’augmentar les penes als maltractadors.
A través del mite de la conciliació laboral i familiar s’ha aconseguit que la
dona estigui sotmesa a una doble explotació. A casa, continua essent qui carrega
amb el gruix de la feina i aquesta no és mai remunerada i massa poc sovint
valorada. Cal que sempre estigui a punt per al seu marit, que cuidi els fills...
Alhora treballa, i aquí les estadístiques trenquen els mites irrevocablement:
les dones cobren menys, ocupen llocs de menys responsabilitat, són més sovint
víctimes de la “flexibilització” del mercat laboral, sofreixen acomiadaments per
culpa de l’embaràs i un llarg etcètera.
Però la submissió de la dona no es limita a això: els mitjans de comunicació
ataquen amb una feracitat inusitada alhora d’intentar condicionar els seus
comportaments. A part de fer entendre que la seva feina a casa és un deure
inqüestionable, no parlar de les pitjors condicions laborals i tirar-se flors
quan empresonen un maltractador, la publicitat converteix la dona en un objecte
contínuament. Li diu com ha d’ésser el seu cos, avisant-la del perill de rebuig
en cas que no s’adapti. Al mateix temps ensenya a l’home que ha de despreciar i
valorar de la dona, tancant el cercle. És innegable el cúmul de problemes que
això provoca a la nostra societat, passant per anorèxia, bulímia... Alhora,
l’estructura capitalista anima a la dona a anar sempre maquillada, “ben
vestida”, ja que l’únic important és la seva imatge. La tolerància envers la
prostitució o la repressió de la sexualitat femenina supeditant-la a la
satisfacció masculina són altres símptomes alarmants.
La situació és, per tant, catastròfica, i empitjora com més s’obvia el problema
per part de la gent. Cal acabar amb els canons de bellesa i amb els rols home-dona.
És per això que animem a tothom a seguir lluitant per una societat justa i
igualitària on es respectin els drets de la dona i acabi el sexisme que, encara
avui, regna al nostre món.
El patriarcat, com el capitalisme, no se'l refunda, se'l combat!
Assemblea de Joves de Sant Cugat (AJSC-CAJEI)